Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana: remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua. És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu col·laborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una primitiva església en la qual el 877 el bisbe Frodoí trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona. La importància d’aquest barri barceloní féu convertir l’antiga església parroquial en arxidiaconal i decidí la renovació de l’edifici, que es construí molt ràpidament (la part essencial s’acabà en temps de Pere el Cerimoniós).
GEC
GEC